Ara vull tornar un altre cop a Hawkins, ciutat fictícia que es troba l'estat d'Indiana i on passa tota l'acció de la sèrie «Stranger Things». Ja t'he parlat de l'impacte que em va produir aquesta sèrie des del seu primer capítol, quan vaig conèixer tota la colla d'amics. Ara ja fa més d'un mes que vaig veure l'últim capítol. Potser et sorprendrà, però el final em va agradar bastant, encara que em va deixar amb un cert sabor agredolç.
Però no vull deixar de dir que no vaig entendre el comportament dels seguidors, quan els germans Duffer va oferir a la seva audiència el final que volien, i això va significar que totes les esbojarrades teories que van aparèixer com bolets per les xarxes socials no es van apropar ni de conya al final real.
Doncs bé, aquells nens acaben de descobrir el pes de la pèrdua de la innocència i que ja mai més tornaran a gaudir com ho feien en aquelles nits dels divendres a casa del Mike jugant a Dungeons & Dragons, perquè ara comencen una nova etapa de la seva vida. Però mai es perdrà l'esperança, perquè una nova generació de nens, representada per la Holly i el Derek reben el llegat d'en Dustin, Will, Lucas, Mike i Max, i la innocència continuarà una generació més, però ara sí, sense el Demogorgon, el Vecna i l'Upside Down.
Però malgrat el final feliç per a tothom hi ha un personatge que em va deixar trist, perquè no va tenir el seu final, si no que va acabar per convertir-se en el narrador dels finals feliços dels altres, mentre ell va acabar ferit i amb el cor trencat. El final és demolidor, perquè aquells nens feliços de cinc temporades enrere, ja no ho eren. El pas del temps és inexorable i davant de totes les aventures i desgràcies que van viure han deixat de ser aquells nens innocents que abraçaven feliços al Will al final d'aquella primera temporada.
Precisament, aquella escena va ser la que més em va agradar de tota aquella primera temporada. Saps el perquè? Perquè eren nens fent de nens i el que veies era com reaccionarien uns nens en el món real quan descobreixen que un dels seus millors amics es viu. Així que, veure aquesta sèrie ha sigut una experiència brutal, como la mateixa vida.
