dimecres, 1 d’abril del 2026

DOS MESOS AMB NOVES COSTUMS DIÀRIES

 Ja han passat dos mesos d'ençà que vaig decidir canviar una mica la meva vida, perquè volia tenir la sensació de fer coses noves i diferents per a sentir-me millor. I sembla que ho vaig aconseguint de mica en mica. Al cap i a la fi, he aconseguit millorar la meva salut sense haver de prendre cap medicament. 

Doncs sí, ja puc dir que no tinc cap problema de tensió alta, diabetis, colesterol o això dels triglicèrids pels núvols. Està tot ben controlat, així que l'èxit no pot ser més gratificant. 

Ara et vull parlar de com ho he fet i com ho he fet, perquè pensa que ara tinc més control del que dormo, menjo i faig cada dia. Doncs bé, per començar no hi ha res millor per a anar a dormir ben d'hora, cap a les 22:30 i llevar-se a les 07:30. La sensació de llevar-se d'hora després d'haver dormit un grapat d'hores és senzillament meravellós.

 


Un cop despert, el que vaig és engegar la ràdio i sentir les notícies de la BBC mentre obro la finestra i em preparo l'esmorzar, la part més important del dia, perquè trenques el desdejuni d'unes dotze hores. Així, que el primer que faig és beure un got d'aigua, agafar dues taronges i preparar-me un bon suc. Un cop fet això, em preparo una torrada de pa de motlle integral i artesanal sense conservats. Mentrestant, em preparo una truita d'un ou i em preparo també un alvocat Baby.

Quan ja ho tinc tot preparat, comença el moment d'esmorzar tranquil·lament a taula, sentint la ràdio i prestant atenció al que menjo, com ho menjo i els sabors que m'omplen la gota. És com un diàleg intern entre tu mateix i el que estàs consumint. 




Ja són les 08:30 i toca preparar el dia i pensar en el que faràs en les hores que tens lliures, que són ben poques, així que miro el correu, preparo un parell d'entrades i ja estic preparat per anar a la dutxa. És en aquest moment que trio què em posaré avui per anar a la feina o a comprar. Òbviament, l'elecció és sempre Uniqlo, però haig de triar entre Basquiat, Schulz o una samarreta d'Ukiyo-e, la veritat és que moltes vegades l'elecció és molt difícil. 

Ja ha arribat el moment d'agafar les coses i anar a la feina, però encara em queda l'última part del ritual. Saps quin és? Anar a la cafeteria a prendre un bon cafè i sentir la música que més m'agrada. Perquè ara sí, són les 10 i  toca anar a treballar mentre camino per la ciutat gaudint d'un nou dia. Però saps que és el millor de tot? Que això et fa sentir molt millor.

Quasi sempre dino a la feina i sempre em porto per a menjar verdureta, carn i una miqueta d'arròs cuit. És important saber distribuir els aliments, ja que la meitat del que menges ha de ser verdura, i l'altra meitat ha de ser una combinació entre proteïnes i cereals. El que tinc bastant clar és que mai podré ser vegetarià, però sí que puc menjar més verdura i fruites que carn. Això és el que he canviat i m'ha permès millorar la meva salut.  




Ja han passat set o vuit hores i arriba  el moment de tornar a casa. Gaudeixes una mica de la Maquinista o et prens un matxa latte, tot escoltant la BBC. Però no pots badar perquè encara et queda feina per a fer. Haig d'anar a comprar i estudiar anglès. A més, a les 19:50 començo a preparar-me el sopar i el dinar per l'endemà.

Arribo a casa, em canvio de roba i comença la part més caòtica del dia, el vespre. El sopar és fàcil, una amanida de tomàquet, cogombre, un kiwi, canònics i segons el dia amb quatre gambes cuites o surimi. Tot ben fàcil i sense proteïnes de carn, que això ja m'ho deixo pel dinar. Així que, a dos quarts de nou ja he sopat i encara em queden unes dues hores per acabar de fer la feina. 

Però hi ha un petit problema que s'anomena Loki, el trapella, una tortuga mascle que comença a activar-se i a demanar menjar a partir de les nou de la nit. Així que, em desmunta una miqueta els plans, però li dóno de menjar i comença a donar pel sac dins del terrari. 




En Loki ja està llest, ja són les deu tocades. Toca tancar l'ordinador i anar ja a dormir, pensant que ha sigut un dia bo i productiu. I només em resta pensar la satisfacció que sento per fer aquestes petites coses que et dona la vida.