LLISTA DE CANÇONS PER A MOTIVAR-ME (II)

Fa poc et vaig explicar el que faig quan em llevo al matí i ja tinc un mal dia. És inevitable que tingui molt mal d'humor i ho vegi tot amb certa negativitat, però amb la música adient, una passejada i un cafè amb llet tot canvia. Llavors ho comences a veure tot d'un altre color, potser una mica més rosat, amb núvols de coloraines i elefants volant pel cel. Bé, això si en comptes de sucre t'has posat un altre tipus de pols blanca. 

Avui et vull parlar de motivació, ganes d'aprendre i de menjar-te el món d'una mossegada. Ara per ara estic a un pas de treure'm el B2 d'anglès i si continua la vaga de docents fins al maig potser m'enduc una bona sorpresa per part del Consorci d'Educació, però bé, més val no ser un somiatruites i posar-se al màxim amb aquest idioma.

Pensa que més o menys estic immers en l'idioma. Què vol dir això? Molt fàcil. Tinc tots els meus aparells electrònics en anglès, és a dir, el meu ecosistema Windows-Nothing OS 4.0 viu en anglès. També tinc en anglès el CMF Watch Pro 3 i també em comunico amb Copilot en aquesta llengua. Moltes coses que veig per Youtube i Netflix també les consumeixo en anglès, com quan vaig veure Stranger Things, per dir-te un exemple. 

Saps que faig quan vull anar supermotivat? Doncs escolto la meva llista de cançons en anglès i moltes vegades al metro vaig fent això del shadowing, però com que no sé cantar només moc la boca com si parles. D'aquesta manera vaig practicant això de la fonètica. Per cert, la meva llista és molt eclèctica i especial, ja que vaig trigar temps a fer-la i la veritat és que m'ha quedat molt ben parida.

Així que, quan vaig supermotivat a classe, això és quan em toca anar als matins a primera hora i no pas aquest any, em connecto els JVC i començo a sentir-me com un Londiner o un New Yorker de pro. Però després venen els listenings amb la Cate Blanchett i la ironia anglesa i tot se'n va a fer punyetes. Ei! Però la motivació no es perd! Es transforma!!!

 

Suposo que ara voldràs saber com és la meva llista de cançons, però pensa que és una mica llarga i molt eclèctica. Així que potser t'enduràs una bona sorpresa quan la llegeixis. Però, mira, això no fa pas mal a ningú. Així que, endavant!!!

• Precious Dark, d'Indica.
• Flowers, de la Miley Cirus.
• Bloody Mary, de Lady Gaga.
• Wannabe, de les Spice Girls.
• Barbie Girl, d'Aqua.
• Oops!... I Did It Again!, de la Britney Spears.
• ...Baby One More Time, de la Britney Spears.
• True Faith, de New Order.
• Girls Just Wanna Have Fun, de la Cindy Lauper.
• I Don't Want to Be, de Gavin DeGraw.
• Don't Speak, de No Doubt.
• What You Waiting For..., de la Gwen Stefani
• Bang Bang, de Dalila.
• Pass This On, de The Knife.
• Dying to Be with You, d'Eric Allaman.
• Rasputin, de Boney M.
• Ma Baker, de Boney M.
• Sweet Dreams, d'Eurythmics.
• To France, de Mike Olfield.
• Moonlight Shadow, de Mike Olfield.
• Video Killed the Radio Star, de The Buggles.
• Cool, de Gwen Stefani.
• Wellerman, de Nathan Evans.
• Torn, de Natalie Imbruglia.
• Lemon Tree, de Fools Garden.
• Bohemian Rhapsody, de Queen.
• Take me to Church, de Hozier.
• Island in the Sun, de Weezer.
• People Are Strange, de The Doors.
• Bohemina Like You, de The Dandy Warhols
• Get Off, de The Dandy Warhols.
• Over the Hills and Far Away, cover de Nightwish.
• Karma Chamaleon, de Culture Club.
• Agatha All Along, de Kristen Anderson-Lopez de la banda sonora de Wandavision.
• Spice Up Your Life, de les Spice Girls.
• This is Halloween, de The Citizens of Halloween Town, de la pel·lícula de Tim Burnton.
• Addams Family, de HeathisHuman.
• Avengers: Infinity Wars, cantada pels actors de les pel·lícules.
• Never Ending Story, cover de Gaten Matarazzo i Gabriella Pizzolo de la sèrie Stranger Things.
• The Dead-Boy Detectives, de Blake Neely.
• Stranger Things, The Theme System.
• Ghostbusters, de Ray Parker Jr.
• Arabesque Nº1, de TOMITA Isao.
• Mr. Sandman, de The Chordettes.
• A Dirty Little Secret, de Benjamin Wallfisch i Pennywise.
• A Very Special Presentation, de Benjamin Wallfisch i Pennywise.

CREANT UN ECOSISTEMA ENTRE WINDOWS I NOTHING OS 4.0 (I)

Com ja deus saber, ja fa quasi tres setmanes que vaig canviar el vell Samsung per un nou mòbil. També deus recordar que volia un model diferent allunyat tant dels models de Cupertino, com de la marca coreana. La sorpresa va ser que vaig trobar una petita joia fabricada a Londres. Suposo que ja saps que em refereixo al Nothing Phone (3a), una marca trencadora i que fins i tot sorprèn els més fidels seguidors de la poma. 

Quan vaig començar a trastejar el nou mòbil volia profunditzar més en l'ús dels aparells electrònics i com puc millorar la meva feina a les xarxes. Mentre buscava informació vaig trobar un Youtuber diferent i que marcava una mica la diferència respecte a d'altres influencers. És en Víctor Abarca, un noi que des de fa deu anys fa vídeos de tecnologia i que ha arrelat a Nova York. 

La seva marca personal s'allunya una mica del típic guru de la tecnologia. Ens mostra la seva visió de la realitat que potser tan bona o dolenta com la de qualsevol altre sense dictar sentència. Ell sempre ho diu, el que explica li ha anat bé i reconeix que potser a altres persones no els hi convingui o els hi vagi bé. No dicta sentència. 

No sé pas què deus pensar perquè t'expliqui tot això, però aquest noi com a comunicador és una joia. No només tracta de temes importants dins del món dels mòbils i dels ordinadors, sinó que també ens apropa una mica a la seva vida i ens explica com a adaptat totes les andròmines de Cupertino a la seva vida diària, perquè no oblidem que en Víctor Abarca és molt fan d'Apple i això se li nota moltíssim.

Potser aquest fet el podria treure credibilitat, però no és pas el seu cas. Ja et dic que tracta totes les companyies i fa unes anàlisis molt objectives dels últims models de laptops, tauletes tàctils o mòbils. Si ha de desaconsellar-te cert model d'Apple perquè t'anirà massa gran t'ho diu sense embuts. Això sí, et recomanarà un altre model. Per cert, també és fan d'altres marques.

Els seus vídeos són molt tranquils, sentir-lo parlar donar uns moments de calma que són molt d'agrair. A més, ens mostra la seva passió, o més bé, dependència pel cafè. Encara que la seva realitat estigui una mica allunyada de la realitat. Per què t'ho dic? Perquè el seu nivell de vida és alt i pot invertir molts diners en segons quines coses, cosa que molta gent no s'ho pot permetre. Però somniar també és gratis, no? 

De totes maneres, malgrat el que et puguis pensar és un bon comunicador, ja que si no ho fos no tindria un milió de seguidors ni guanyar tres-cents mil euros a l'any, perquè com facturi això al mes, ja em dóna un atac de feridura. 

Buuuf!!! Acabo d'escriure un munt de paraules i encara no he començat a tractar el tema d'aquesta entrada. Recupero el fil amb un dels vídeos d'en Víctor Abarca, que vaig trobar per casualitat,  on vaig sentir la paraula ecosistema d'Apple o d'Android. Sabia que podria connectar el mòbil a l'ordinador, però coordinar-ho com si fos tot una mateixa unitat va ser com una cosa de bojos. 

Ja ho sé. Pots pensar que acabo de caure de la figuera, però vaig prendre la decisió de començar a fer el mateix que tant d'altres i he començat ha crear el meu propi ecosistema entre Windows i Nothing OS. 4.0. i els resultats que he tret m'han encantat. Ara puc utilitzar l'ordinador com a router, rebre trucades i contestar per l'ordinador i tenir-ho tot sincronitzat al moment i Això és molt d'agrair si no vols perdre res de la informació que vas mirant per Internet. 

Com a creador de continguts de la meva pròpia marca personal, sí, aquesta que porto en secret des de fa més o menys un any, crear el meu propi ecosistema és un pas endavant en la meva vida. A més, també he aconseguit que l'aplicació Notion em funcioni millor per a gestionar els meus continguts i programar el que publicaré els pròxims dies. Crec que gestionar els meus continguts amb una mica més de seny i concreció em fa tornar una mica més professional. 

Saps com ho controlo? Mitjançant el giny d'enllaç mòbil de Windows, que em permet controlar-ho tot des del meu portàtil. Així que puc controlar els altaveus, els earphones i tot allò que pugui enllaçar amb Bluetooth o per la xarxa d'Internet. 

• Imatge 01:  https://es.digitaltrends.com/celular/como-es-nothing-os-4-0-es-mas-revolucionaria-que-otras-de-android/
• Imatge 02: vídeo extret del canal de Youtube de Víctor Abarca.

ADÉU A HAWKINS (II)

 

Ara vull tornar un altre cop a Hawkins, ciutat fictícia que es troba l'estat d'Indiana i on passa tota l'acció de la sèrie «Stranger Things». Ja t'he parlat de l'impacte que em va produir aquesta sèrie des del seu primer capítol, quan vaig conèixer tota la colla d'amics. Ara ja fa més d'un mes que vaig veure l'últim capítol. Potser et sorprendrà, però el final em va agradar bastant, encara que em va deixar amb un cert sabor agredolç.

Però no vull deixar de dir que no vaig entendre el comportament dels seguidors, quan els germans Duffer va oferir a la seva audiència el final que volien, i això va significar que totes les esbojarrades teories que van aparèixer com bolets per les xarxes socials no es van apropar ni de conya al final real.

Doncs bé, aquells nens acaben de descobrir el pes de la pèrdua de la innocència i que ja mai més tornaran a gaudir com ho feien en aquelles nits dels divendres a casa del Mike jugant a Dungeons & Dragons, perquè ara comencen una nova etapa de la seva vida. Però mai es perdrà l'esperança, perquè una nova generació de nens, representada per la Holly i el Derek reben el llegat d'en Dustin, Will, Lucas, Mike i Max, i la innocència continuarà una generació més, però ara sí, sense el Demogorgon, el Vecna i l'Upside Down. 

Però malgrat el final feliç per a tothom hi ha un personatge que em va deixar trist, perquè no va tenir el seu final, si no que va acabar per convertir-se en el narrador dels finals feliços dels altres, mentre ell va acabar ferit i amb el cor trencat. El final és demolidor, perquè aquells nens feliços de cinc temporades enrere, ja no ho eren. El pas del temps és inexorable i davant de totes les aventures i desgràcies que van viure han deixat de ser aquells nens innocents que abraçaven feliços al Will al final d'aquella primera temporada.

Precisament, aquella escena va ser la que més em va agradar de tota aquella primera temporada. Saps el perquè? Perquè eren nens fent de nens i el que veies era com reaccionarien uns nens en el món real quan descobreixen que un dels seus millors amics es viu.  Així que, veure aquesta sèrie ha sigut una experiència brutal, como la mateixa vida. 

NOTHING PHONE (3a), L'ÚLTIMA APOSTA DE CARL PEI

Aprofitant que és el meu aniversari dissabte vaig canviar de mòbil. Des dels últims cinc anys portava el Samsung S20 Fe que em vaig comprar i n'estava bastant content. Però el temps passa i el mòbil s'ha quedat una miqueta antiquat, a més, la carcassa de la part del darrere no s'aguantava bé i s'escalfava moltíssim, sobretot a l'estiu. 

Així que dissabte vaig anar a La Maquinista a mirar-me un mòbil nou i vaig anar a la FNAC. En un principi no anava a comprar res, només donava una volta després de treballar i a gaudir una mica del temps lliure que tenia un dissabte a la tarda. Però una cosa tenia clara, no volia comprar-me un altre Samsung i tampoc em feia gaire gràcia comprar-me un Apple. A més buscava un smartphone diferent dels típics. 

Amb una mica de temps vaig començar a mirar quin model podria ser perfecte per a mi entre els Redmi, Huawei, i One Plus, Motorola, Samsung, Sony i Apple. Però de sobte en vaig veure un diferent de tots aquells i d'una marca que no em sonava de res: Nothing. Vaig trobar que era un nom bastant curiós per a una marca de mòbils i al moment vaig buscar informació d'aquella marca. La veritat és que em va sorprendre molt, ja que la marca és del Regne Unit i el CEO és en Carl Pei, el creador de l'One Plus, qui s'ha embarcat en aquest projecte des del  2021. 

No em va costar ni deu minuts decidir-me a comprar el Nothing Phone (3a) de color negre, ja que és un tipus de mòbil molt diferent amb el que amb fet fins ara. Puc afirmar que Nothing és l'Apple d'Android, ja que té un ecosistema propi i es veu que  que aquesta companyia afegirà nous productes, dels quals ja podem trobar auriculars i rellotges intel·ligents d'aquesta firma. Finalment, arribo a casa i l'encenc tot deixant-me portar per aquest nou descobriment. 

Al principi el vaig trobar lleig, sobretot quan vaig veure l'interfície i les icones del mòbil. Tot molt pixelat combinant els colors blanc i negre. Semblava que tornessis als inicis dels mòbils amb les pantalles en blanc i negre. Però quan vaig començar a trastejar-lo i veure el que portava i com funcionava i em vaig adonar que és un aparell molt bo i a l'altura de l'Iphone. No em va costar gaire acostumar-m'hi a individualitzar el meu mòbil amb els ginys oficials de Nothing i amb els que portava a l'anterior mòbil com el Whatsapp o Spotify. No cal dir que és un telèfon intel·ligent que cada dia m'agrada més, ja que sempre li trobo alguna cosa nova que el fa únic. I la veritat és que aquesta experiència feia temps que no la sentia. 

També és curiós que al darrere té el que anomenen la Glyph Interface, uns llums que et fan menys depenent del mòbil. Tot un encert!!! Quan connectes aquesta interfície pots girar el mòbil i cada cop que arribi una notificació s'encendrà aquesta interfície. Així, si estàs llegint o estudiant el mòbil ha deixat de ser una distracció més. Aquesta Glyph Interface et pot semblar una fotesa, però si estàs a classe, treballant o ficat en una reunió podràs saber qui et truca sense mirar el mòbil, perquè també ho pots personalitzar per cada un dels teus contactes. 

Pel que fa a les Third Parties, només puc dir que van de meravella amb l'ecosistema de Nothing, moltes aplicacions que utilitzo es veuen molt més nítides i no es pengen, com em podia passar amb el meu Samsung anterior. No sé pas què en penses de tot plegat, però crec que si necessites canviar de mòbil, no dubtis a donar-li una oportunitat a Nothing, perquè segur que t'acabarà agradant moltíssim. De totes maneres et deixo les especificacions d'aquest aparell en el següent enllaç.

Així que vaig anar a preguntar a un venedor que m'informés d'aquella marca i em va dir que era molt bona i que tenia molt d'èxit, sobretot entre la gent jove pel seu model trencador. La veritat és que el disseny minimalista combinat amb figures geomètriques li dona un toc transparent i una mica retro-futurista si això es pot combinar d'alguna manera. Ja us dic que sí. 

També utilitzo molt les alarmes amb les hores en que em vaig a dormir i em llevo depenent si estic o no de vacances o és cap de setmana. A més, també té el format "bedtime" per quan t'en vas a dormir i no vols que et molestin per la nit. Tot un petit descobriment. També té un botó especial i que et toca una mica els nassos, ja que on es troba el botó d'encendre en molts aparells, al nothing no, és un botó per fer captures de pantalla on pots afegir una nota de veu i que es connecta amb el giny Essential Space on va a parar tota aquesta informació ordenada per IA. Ja porto cinc dies amb el aquest mòbil i ja començo a acostumar-m'hi a la nova posició dels botons. Ara et passo les especificacions d'aquest aparell:

• Pantalla: AMOLED de 6,77 pulzades (2392 x 1080; 120 Hz).

• Processador: Qualcomm Snapdragon 7s Gen 3.

• Configuració: 8GB + 128 GB /12 GB + 256 GB.ç

• Càmeres posteriors: principal de 50 MP (OIS), teleobjectiu de 50 PM i ultra gran angular de 8 MP.

• Càmera frontal: 32 MP

• Bateria i càrrega ràpida: 5000 mAh amb càrrega de 50W.

• Connectivitat: 5G.

• Sistema operatiu: Nothing OS 3.1. (Android 15/16).

• Altres elements: dual nanoSIM, sensor de petjades, interfície Glyph, Essential Space, botó lateral Essential Key, IP64, altaveus en estèreo.

• Pes i volum: 201 grams y 8,35 mm.

• Preu de sortida: 329 euros i 379.

Si hagués de dir quelcom negatiu d'aquest smartphone, potser seria la seva memòria, però en el meu cas no és cap problema. Pensa que tota la informació important la tinc al núvol, ja sigui a Google Drive o al One Drive de Microsoft. Per tant, l'espai de memòria no m'importa gaire. D'altra banda, amb el que ve de fabrica no el pots costumitzar gaire segons els teu criteri, per tant, no tens més remei que baixar-te els fons de pantalla que m'és t'agradin. Però l'important és que tal i com és el seu disseny és un mòbil trencador. És pot afirmar que és un mòbil de gamma alta a un preu de gamma mitjana. Només t'has de deixar portar pel que t'ofereix aquesta proposta tecnològica de Carl Pei. 

JPEG (3072x4096) 2.1MB
Nothing Phone (3a)

ADÉU A HAWKINS (I)

 

Ja fa una setmana que vaig acabar de veure Stranger Things, una sèrie que m'ha atrapat des de l'octubre fins ara. N'havia sentit molt de parlar, però mai m'havia plantejat mirar-la fins fa uns quatre mesos. Suposo que et preguntaràs el perquè de tot plegat. La solució és ben fàcil. Volia provar la meva capacitat d'entendre l'anglès sense subtítols i vaig decidir-me a mirar les aventures d'aquesta colla d'amics.

No cal dir que de seguida em va atrapar. Veure el Dustin dient: "Lando Carlrissian, Lando Carlrissian!" em va encantar. A més, veure'ls muntar en bicicleta per Hawkins em va portar per uns moments al poble on anava de petit de vacances on tots muntaven en bicicletes a l'estiu. Ja sé que no es pot comparar un poble del Penedès amb Hawkins, però el meu cap ja m'havia transportat als vuitanta.

Em va fer recordar moltíssimes coses. Sembla increïble, però cançons que ara són clàssiques les vaig sentir com a novetats. Sobretot amb les cançons de The Police i The Clash. En certa manera, Stranger Things em va fer reconciliar amb aquella dècada que sempre he odiat. 

Una altra qüestió que em va fer pensar molt va ser amb el personatge de Mike, interpretat pel Finn Wolfhard. Ell em va fer recordar al meu amic Noel, un nen que va créixer amb mi estiu rere estiu, i ens van fer els millors amics, com el Will i el Mike, perquè en certa manera també era com ell, com el personatge interpretat pel Noah Schnapp per tot el que va viure i patir en aquella època. Per sort ell va tenir un final feliç i va entrar als noranta amb tota una vida pel davant. Aquest no va ser el meu cas. 

Puc dir que Stranger Things va connectar amb mi, però sobretot, va reconnectar-me amb el meu passat. Ara per ara puc mirar enrere sense traumes, perquè en el fons és el que volien els Duffer quan van escriure-la. És a dir, que la gent s'identifiqués i tornés per un moment quan eren uns nens feliços a una dècada que es considera meravellosa. 

També puc comentar que m'ha agradat molt l'evolució dels personatges, sobretot de l'Steve amb la seva relació d'amistat amb la Robin. La química entre tots dos personatges és brutal i es manté al llarg de les temporades. Però això ja és una altra història...

PLANETA IMAGINARI

El nom, que he triat per a aquest blog, no ha sigut triat per una d'aquestes casualitats de la vida. Aquest nom ve de temps enrere, de quan era petit i mirava la televisió els dissabtes al matí. Me'n recordo que em fascinava un programa estrany, però a la vegada intel·ligent. Donava molt en què pensar i, sobretot, perquè era en català. És estrany que preferís veure el circuit en català de Televisió Espanyola i després TV3, i no m'agradessin gens els programes infantils de TVE. 

Això sí, penseu que només hi havia tres canals i prou. I amb això en tenia bastant. Però no divagaré més, car ja vaig per altres temes. Doncs bé, hi havia un programa que tenia una música que m'hipnotitzava. La trobava diferent i fantàstica, però no en el sentit de meravellosa, què ho era, sinó perquè em portava a altres mons. Sabies quina melodia era? Doncs era "Arabesque nº1" de Débussy, reinterpretada pel mestre TOMITA Isao (1936-2016), un compositor que combinava a la perfecció la música clàssica amb els sintetitzadors i instruments electrònics. Havia fet una obra mestra d'una obra mestra.

També és curiós que aquella música que m'hipnotitzava havia estat reinterpretada per un compositor japonès. Com podeu veure, la meva dèria pel Japó i el japonès ja em ve de molt de lluny. És increïble com sentia aquesta fascinació des de ben petit. Així que, aquell programa es deia "Planeta Imaginari", protagonitzada per Flip i el seu amic invisible Muc. La Flip, l´única habitant d'un petit planeta on la imaginació estava a l'ordre del dia. Per cert, la Flip estava interpretada per l'actriu Teresa Soler, que més tard es va dedicar al doblatge televisiu. Un dels seus personatges més coneguts interpretats per ella va ser el de la Maam a "Les Aventures de Fly".

Aquest programa va ser molt trencador, ja que potenciava la literatura i van sortir temes i autors com els Germans Grimm, Roald Dahl o Lewis Carroll. Però el programa que més em va impactar va ser el d'un vampir que en comptes de beure sang, s'alimentava de les lletres del llibre, deixant els volums en blanc. La imatge del Sr. Galindo fent de vampir em va impresionar bastant en el seu moment. També sortia un home dins d'un maletí que recomanava llibres a la Flip i ella quedava totalment encantada de les recomanacions. 

Així que agafant el relleu d'aquest programa de la meva infantesa he començat aquest petit blog on espero que la imaginació estigui ben present i que em faci torna un altre cop a visitar aquell Planeta Imaginari i torni a gaudir un altre cop d'aquells moments meravellosos. Per cert, si vols veure l'intro d'aquell programa només cal que li donis a aquest enllaç.