LLISTA DE CANÇONS PER A MOTIVAR-ME (I)

Quan surto a passejar, a la feina o a estudiar m'agrada molt sentir música. Però una música que em motivi o em representi segons com em trobo en aquell moment. Així que, ja et deus imaginar que Spotify és el meu millor company de les meves aventures urbanes. Però hi ha dies que et despertes amb el peu esquerre, fa mal temps i tens zero ganes de relacionar-te amb la gent i menys encara amb la gent de la feina. Vius en un dia en el qual ets totalment antisocial i tot només pot anar a pitjor. 

És un d'aquells dies que ni tan sols un cafè t'ho pot arreglar. Però necessites canviar d'humor, perquè no pots quedar-te a casa al llit i passar les hores mirant Netflix o Youtube. Però com t'ho fas per canviar el teu humor quan només vols que et deixin en pau? No és una feina fácil, sobretot si tens només mitja hora per aconseguir-ho. Per sort, la música s'ha convertit en la meva millor aliada. 

Per sort, ja fa temps que em vaig acostumar a muntar-me llistes de cançons a Spotify per gaudir encara més de les meves aventures urbanes quan estic sol. Diguem-ne que tinc llistes de cançons per sentir segons com sigui el meu estat d'ànim. Si em sento motivat, la llista de cançons en anglès, si estic motivadíssim, llista de cançons en alemany, si aquell dia em sento nostàlgic, no hi ha res millor que sentir les meves cançons preferides de City Hunter, Sailor Moon o Doraemon, per cert, totes en japonès, obvi. 

I què passa quan no estic d'humor i haig d'anar a treballar? Una mica ja t'ho he explicat al començament. Per què no dubtis que tinc la meva llista preparada per sentir-la, gaudir-la i començar a veure el dia d'una altra forma. Perquè tinc la meva llista de cançons casposes en castellà amb dos o tres que no ho són. Perquè aquesta llista és molt eclèctica i et pots trobar els millors èxits d'Àlvaro Soler, la Casa Azul o els millors èxits de la Terremoto de Alcorcón, Ladilla Rusa o La Cabra Mecànica. No et preocupis, no busquis cap mena de sentit, perquè no ho té. És una llista caòtica. 

Suposo que t'has adonat que totes aquestes cançons estan escrites en castellà, perquè encara no tinc gaire afinat això de la ironia anglesa i l'humor francès més val que es quedi a França i en català si treiem la Trinca, com que no queda gaire cosa a part de la Guillermina Motta i poc més. Per tant, en castellà és la meva millor opció per fer una llista d'aquestes, perquè hi ha molt material si ets fan de la caspa i el frikisme absolut. Et dono cinc cèntims de tot plegat? Doncs som-m'hi i gaudeix d'aquesta meravellosa llista que farà que el teu pitjor dia sigui el millor de la setmana!

Llista de cançons d'Spotify

• La Revolución sexual de la Casa Azul
• Magia de l'Àlvaro Soler
• Kitt y los coches del pasado de Ladilla Rusa
• Los coches chocones de los Desgraciaus
• El butanero de Leonardo no Viaja
• Time goes By Con Loli de la Terremoto de Alcorcón
• La Lista de la Compra de la Cabra Mecánica
• Esto es Halloween de la pel·lícula de Tim Burton
• Agapimú d'Ana Belén i Ojete Calor
• Opá Yo Viazé un Corrá d'El Koala
• Probe Miguel de Triana Pura
• Mocatriz d'Ojete Calor
• Te Borro del Feisbuh de la Ogra que todo lo logra
• Macauley Culkin de Ladilla Rusa
• En tus tierras bailaré de Wendy Sulca, la Tigresa del Oriente i Delfín hasta el fin
• Estoy saliendo con un chabón de los Sultanes
• El Caloret d' Ivan Lagarto

Segur que hi falten moltes cançons més, de les quals ni me'n recordo en aquests moments, però ja et puc ben assegur que en aquells dies en els quals no estic d'humor em fan treure un somriure i unes bones rialles. 

CREANT UN ECOSISTEMA ENTRE WINDOWS I NOTHING OS 4.0 (II)

Com ja deus saber, la setmana passada vaig començar a crear el meu ecosistema entre Windows i Android mitjançant NOTHING OS 4.0 i ja et puc confirmar que ho he aconseguit, perquè després d'una setmana de prova, he comprovat que tot rutlla més o menys bé. Més que res per una simple qüestió i és que haig d'habituar-me a treballar amb tot interconnectat. I aquí bé la part important d'un ecosistema, com el que tinc. 

Ara t'explicaré per què és útil crear un ecosistema entre tots els teus aparells electrònics i t'ho explicaré des de la meva experiència. Així que, agafa un refresc, unes crispetes, seu còmodament i anem per feina. 

Fins ara, tenia els meus aparells connectats de forma independent i en vertical. Què vol dir això? Molt fàcil, tenia l'ordinador i el mòbil connectats directament al núvol, ja sigui Google Drive, OneDrive o iCloud. És a dir, que havia d'actualitzar els meus documents al núvol i després connectar-hi els aparells sense cap interconnexió entre ells. Per això et dic que la connexió era vertical i de forma independent entre els aparells. 

Ara t'explicaràs què he aconseguit amb la creació d'un ecosistema. La resposta també és fàcil. He creat una connexió horitzontal entre els aparells, a part, és clar de la connexió amb el núvol. Què significa això? Ben fàcil, si tinc el mòbil connectat horitzontalment amb l'ordinador puc rebre trucades, missatges i notificacions directament a l'ordinador o al Smartphone, si el tens.

Què aconsegueixes amb això? Molt senzill, pots veure al moment qui et truca o t'escriu i si estàs treballant o estudiant al laptp o a l'ordinador de sobretaula, podràs contestar al moment d'una forma ràpida i adient sense haver d'agafar el mòbil. D'aquesta manera t'estalvies qualsevol distracció i pots continuar fent feina. 

També pots afegir a aquest ecosistema altres aparells com un Smartphone, uns altaveus o uns earpads amb el Bluetooth. A més, pots sentir la música de Spotify tant al mòbil com a l'ordinador i anar canviant d'aparell de forma ràpida segons la situació. A més de sentir la música des dels altaveus de la teva habitació o repartits per tota la casa. 

L'important de tot plegat és que tens la informació actualitzada al moment tant als aparells com al núvol i ja no depens tant de les actualitzacions. Per exemple, trobes una web interessant al mòbil mentre estàs al metro anant a la feina, si tens Windows Edge pots enviar-te l'enllaç al buscador de l'ordinador i tornar a mirar la informació relaxadament un cop has tornat a casa. 

El funcionament del meu ecosistema es basa en dues aplicacions molt concretes i essencials:

• Bluetooth, per la interconnectivitat de la música entre l'Smartwatch, Smartphone, Laptop i altaveus. Pensa que ara puc trucar a qui vulgui des del meu Smartwatch directament, ja que està connectat al Smartphone. 
• Windows Link: Aquesta és l'aplicació més important de totes i l'has de tenir tant al laptop com al Smartphone, ja que és el cervell des d'on ho controlaràs tot i on rebràs les notificacions de mòbil.

Si ets d'Apple i tens Safari encara és tot més fàcil, perquè Apple ja fa molt de temps que potencia el seu ecosistema i encara que tingui un programari tancat, és molt més eficient que no tenir un híbrid. Però ja et dic que tant Microsoft com Android s'ha posat moltíssim les piles i cada cop es van apropant més a Apple. 

També pots actualitzar Notion, OneNote o qualsevol altra aplicació al moment i automàticament també ho tindràs tant al núvol com a la tableta o inclús al teu Smartwatch si t'ho deixa fer. Això ja depèn si ets fan d'Apple, Windows o Android. 

Potser ara en tens moltes ganes de tastar una miqueta això de l'ecosistema i t'agradaria muntar un que et sigui productiu, útil i eficaç, llavors, hauràs de prendre unes quantes decisions, que potser en resultaran una mica cares, o no. Una d'elles és quin tipus d'ecosistema vols. Tens tres opcions i les he dividit en aquests dos grups:

• Ecosistema pur: només amb Windows, Android/Linux o Apple.
• Ecosistema híbrid: una combinació entre aquestes tres opcions.

Quina és la millor opció? Tot això dependrà de la teva butxaca i de quants diners vols invertir-hi. També dependrà moltíssim de l'ús que en facis. No són les mateixes necessitats d'un usuari casual, qui només fa quatre cosetes de res o un creatiu o dissenyador, qui necessitarà més prestacions.

Ja et dic que el meu ecosistema és híbrid, ja que és una combinació Windows-Nothing OS, i ja saps que aquesta segona és Android. A més estic pensant a afegir-hi una tablet d'Apple i veure com funciona tot, però encara m'ho estic pensant i haig d'investigar una miqueta més. De totes maneres et deixo com tinc ara el meu ecosistema. A més, les aplicacions de Google també t'ajudaran moltíssim a tenir-ho tot controlat i actualitzat, com el cas del Google Drive o Google Calendar. 

 

• LAPTOT HP Pavilion:
• Processador: AMD Ryzen 5:5500U amb Radeon Graphics (2.0).
• Memòria RAM: 8 GB
• Memòria Disc Dur: 500 MB
• Sistema OS: Windows 11

• NOTHING PHONE 3(a):
• Processador: Snapdragon 7s Gen 3
• Càmera POSTERIORS: 500 MP OIS + 50 MP + 8MP
• Principal (Wide)
• Teleobjectiu (Telephoto)
• Ultra gran angular (Ultra-wide).
• Càmera Frontal: 32 MP amb sensor  1/3.44"
• RAM: 8GB + 2GB
• Memòria: 128 GB
• Bateria: 5000 mAh
• Pantalla: 6,7" Flexible AMOLED

• CMF WATCH 3 PRO de NOTHING

• Pantalla: 1,43" AMOLED
• Resolució: 466 x 466 píxels
• Densitat: 326 ppp
• Brillantor: 650 nits
• Sensors: 
• Acceleròmetre
• Llum ambiental
• Giroscopi
• Sensor d'oxigen a la sang
• Sensor de ritme cardíac.
• Connectivitat:
• Bluetooth 5.3.
• GPS amb banda doble.
• Bateria:
• 350 mAh
• Autonomia d'ús habitual: 13 dies.
• Temps de càrrega: 99 minuts. 
• Resistència: 
• Certificat IP68
• Compatibilitat:
• Android 6 i posteriors.
• IOS 13 i posteriors.
• Altres:
• 131 modes esportius.
• Gravació i transcripció
• Essential News.
• Trucada per Bluetooth
• Video watch face.
• Entrenament de respiració
• Control remot de la càmera.
• Chat GPT
• Find my phone. 

• KLIPSCH HERITAGE GROOVE (ALTAVEUS)
• Àudio i potència:
• Driver principal: 1x3 d'alumini gamma completa (full-range).
• Radiadors passius: 2 laterals (side-firing) per reforç de greus.
• Resposta de freqüència: 65 Hz - 22 Hz (amplificador integral).
• Sortida acústica màxima: 97 Db a 0`5 metres.
• DSP avançat per equalització dinàmica i so equilibrat a qualsevol volum.
• Connexions i compatibilitat:
• Bluetooth per reproducció sense fils de mòbils, tauletes o serveis en línea.
• Entrada AUX 3.5 mm per dispositius analògics.
• Micròfon integrat per trucades mans lliures.
• Bateria:
• Autonomia: fins a 8 hores per càrrega.
• Tipus: Liti recarregable 7,4 v, 2200 mAh (2 cel·les).
• Càrrega: micro-USB (amb cable i adaptador).
• Disseny i materials:
• Acabats disponibles: noguera i Matte Black.
• Materials prèmium: fusta real, interruptors i rodetes metál·liques d'estètica mid-century
• Estètica de la sèrie Klipsch Heritage Wireless.
• Dimensions i pes:
• Alçada: 127 mm (5")
• Amplada: 153 mm (6")
• Profunditat: 67 mm (2,6")
• Pes: 0,99 kg (2.2 lliures).

• JVC HA-A3T (TRUE WIRELESS)
• Tipus: true wireless.
• Bluetooth: 5.1
• Resistència: IPX4
• Driver: 11mm, imant de neodimi.
• Resposta de freqüència: 20-20.000 Hz
• Autonomia: fins a 22h amb estoig (7,5h auriculars.

Ja has vist com ho tinc tot muntat. Per començar no està gens malament, però m'agradaria molt ampliar-ho una miqueta més i construir un ecosistema una més treballat per a treure'n més profit. No ho sé pas si ho aconseguiré, però segur que ara t'ha quedat tot una mica més clar. 

CREANT UN ECOSISTEMA ENTRE WINDOWS I NOTHING OS 4.0 (I)

Com ja deus saber, ja fa quasi tres setmanes que vaig canviar el vell Samsung per un nou mòbil. També deus recordar que volia un model diferent allunyat tant dels models de Cupertino, com de la marca coreana. La sorpresa va ser que vaig trobar una petita joia fabricada a Londres. Suposo que ja saps que em refereixo al Nothing Phone (3a), una marca trencadora i que fins i tot sorprèn els més fidels seguidors de la poma. 

Quan vaig començar a trastejar el nou mòbil volia profunditzar més en l'ús dels aparells electrònics i com puc millorar la meva feina a les xarxes. Mentre buscava informació vaig trobar un Youtuber diferent i que marcava una mica la diferència respecte a d'altres influencers. És en Víctor Abarca, un noi que des de fa deu anys fa vídeos de tecnologia i que ha arrelat a Nova York. 

La seva marca personal s'allunya una mica del típic guru de la tecnologia. Ens mostra la seva visió de la realitat que potser tan bona o dolenta com la de qualsevol altre sense dictar sentència. Ell sempre ho diu, el que explica li ha anat bé i reconeix que potser a altres persones no els hi convingui o els hi vagi bé. No dicta sentència. 

No sé pas què deus pensar perquè t'expliqui tot això, però aquest noi com a comunicador és una joia. No només tracta de temes importants dins del món dels mòbils i dels ordinadors, sinó que també ens apropa una mica a la seva vida i ens explica com a adaptat totes les andròmines de Cupertino a la seva vida diària, perquè no oblidem que en Víctor Abarca és molt fan d'Apple i això se li nota moltíssim.

Potser aquest fet el podria treure credibilitat, però no és pas el seu cas. Ja et dic que tracta totes les companyies i fa unes anàlisis molt objectives dels últims models de laptops, tauletes tàctils o mòbils. Si ha de desaconsellar-te cert model d'Apple perquè t'anirà massa gran t'ho diu sense embuts. Això sí, et recomanarà un altre model. Per cert, també és fan d'altres marques.

Els seus vídeos són molt tranquils, sentir-lo parlar donar uns moments de calma que són molt d'agrair. A més, ens mostra la seva passió, o més bé, dependència pel cafè. Encara que la seva realitat estigui una mica allunyada de la realitat. Per què t'ho dic? Perquè el seu nivell de vida és alt i pot invertir molts diners en segons quines coses, cosa que molta gent no s'ho pot permetre. Però somniar també és gratis, no? 

De totes maneres, malgrat el que et puguis pensar és un bon comunicador, ja que si no ho fos no tindria un milió de seguidors ni guanyar tres-cents mil euros a l'any, perquè com facturi això al mes, ja em dóna un atac de feridura. 

Buuuf!!! Acabo d'escriure un munt de paraules i encara no he començat a tractar el tema d'aquesta entrada. Recupero el fil amb un dels vídeos d'en Víctor Abarca, que vaig trobar per casualitat,  on vaig sentir la paraula ecosistema d'Apple o d'Android. Sabia que podria connectar el mòbil a l'ordinador, però coordinar-ho com si fos tot una mateixa unitat va ser com una cosa de bojos. 

Ja ho sé. Pots pensar que acabo de caure de la figuera, però vaig prendre la decisió de començar a fer el mateix que tant d'altres i he començat ha crear el meu propi ecosistema entre Windows i Nothing OS. 4.0. i els resultats que he tret m'han encantat. Ara puc utilitzar l'ordinador com a router, rebre trucades i contestar per l'ordinador i tenir-ho tot sincronitzat al moment i Això és molt d'agrair si no vols perdre res de la informació que vas mirant per Internet. 

Com a creador de continguts de la meva pròpia marca personal, sí, aquesta que porto en secret des de fa més o menys un any, crear el meu propi ecosistema és un pas endavant en la meva vida. A més, també he aconseguit que l'aplicació Notion em funcioni millor per a gestionar els meus continguts i programar el que publicaré els pròxims dies. Crec que gestionar els meus continguts amb una mica més de seny i concreció em fa tornar una mica més professional. 

Saps com ho controlo? Mitjançant el giny d'enllaç mòbil de Windows, que em permet controlar-ho tot des del meu portàtil. Així que puc controlar els altaveus, els earphones i tot allò que pugui enllaçar amb Bluetooth o per la xarxa d'Internet. 

• Imatge 01:  https://es.digitaltrends.com/celular/como-es-nothing-os-4-0-es-mas-revolucionaria-que-otras-de-android/
• Imatge 02: vídeo extret del canal de Youtube de Víctor Abarca.

ADÉU A HAWKINS (II)

 

Ara vull tornar un altre cop a Hawkins, ciutat fictícia que es troba l'estat d'Indiana i on passa tota l'acció de la sèrie «Stranger Things». Ja t'he parlat de l'impacte que em va produir aquesta sèrie des del seu primer capítol, quan vaig conèixer tota la colla d'amics. Ara ja fa més d'un mes que vaig veure l'últim capítol. Potser et sorprendrà, però el final em va agradar bastant, encara que em va deixar amb un cert sabor agredolç.

Però no vull deixar de dir que no vaig entendre el comportament dels seguidors, quan els germans Duffer va oferir a la seva audiència el final que volien, i això va significar que totes les esbojarrades teories que van aparèixer com bolets per les xarxes socials no es van apropar ni de conya al final real.

Doncs bé, aquells nens acaben de descobrir el pes de la pèrdua de la innocència i que ja mai més tornaran a gaudir com ho feien en aquelles nits dels divendres a casa del Mike jugant a Dungeons & Dragons, perquè ara comencen una nova etapa de la seva vida. Però mai es perdrà l'esperança, perquè una nova generació de nens, representada per la Holly i el Derek reben el llegat d'en Dustin, Will, Lucas, Mike i Max, i la innocència continuarà una generació més, però ara sí, sense el Demogorgon, el Vecna i l'Upside Down. 

Però malgrat el final feliç per a tothom hi ha un personatge que em va deixar trist, perquè no va tenir el seu final, si no que va acabar per convertir-se en el narrador dels finals feliços dels altres, mentre ell va acabar ferit i amb el cor trencat. El final és demolidor, perquè aquells nens feliços de cinc temporades enrere, ja no ho eren. El pas del temps és inexorable i davant de totes les aventures i desgràcies que van viure han deixat de ser aquells nens innocents que abraçaven feliços al Will al final d'aquella primera temporada.

Precisament, aquella escena va ser la que més em va agradar de tota aquella primera temporada. Saps el perquè? Perquè eren nens fent de nens i el que veies era com reaccionarien uns nens en el món real quan descobreixen que un dels seus millors amics es viu.  Així que, veure aquesta sèrie ha sigut una experiència brutal, como la mateixa vida. 

NOTHING PHONE (3a), L'ÚLTIMA APOSTA DE CARL PEI

Aprofitant que és el meu aniversari dissabte vaig canviar de mòbil. Des dels últims cinc anys portava el Samsung S20 Fe que em vaig comprar i n'estava bastant content. Però el temps passa i el mòbil s'ha quedat una miqueta antiquat, a més, la carcassa de la part del darrere no s'aguantava bé i s'escalfava moltíssim, sobretot a l'estiu. 

Així que dissabte vaig anar a La Maquinista a mirar-me un mòbil nou i vaig anar a la FNAC. En un principi no anava a comprar res, només donava una volta després de treballar i a gaudir una mica del temps lliure que tenia un dissabte a la tarda. Però una cosa tenia clara, no volia comprar-me un altre Samsung i tampoc em feia gaire gràcia comprar-me un Apple. A més buscava un smartphone diferent dels típics. 

Amb una mica de temps vaig començar a mirar quin model podria ser perfecte per a mi entre els Redmi, Huawei, i One Plus, Motorola, Samsung, Sony i Apple. Però de sobte en vaig veure un diferent de tots aquells i d'una marca que no em sonava de res: Nothing. Vaig trobar que era un nom bastant curiós per a una marca de mòbils i al moment vaig buscar informació d'aquella marca. La veritat és que em va sorprendre molt, ja que la marca és del Regne Unit i el CEO és en Carl Pei, el creador de l'One Plus, qui s'ha embarcat en aquest projecte des del  2021. 

No em va costar ni deu minuts decidir-me a comprar el Nothing Phone (3a) de color negre, ja que és un tipus de mòbil molt diferent amb el que amb fet fins ara. Puc afirmar que Nothing és l'Apple d'Android, ja que té un ecosistema propi i es veu que  que aquesta companyia afegirà nous productes, dels quals ja podem trobar auriculars i rellotges intel·ligents d'aquesta firma. Finalment, arribo a casa i l'encenc tot deixant-me portar per aquest nou descobriment. 

Al principi el vaig trobar lleig, sobretot quan vaig veure l'interfície i les icones del mòbil. Tot molt pixelat combinant els colors blanc i negre. Semblava que tornessis als inicis dels mòbils amb les pantalles en blanc i negre. Però quan vaig començar a trastejar-lo i veure el que portava i com funcionava i em vaig adonar que és un aparell molt bo i a l'altura de l'Iphone. No em va costar gaire acostumar-m'hi a individualitzar el meu mòbil amb els ginys oficials de Nothing i amb els que portava a l'anterior mòbil com el Whatsapp o Spotify. No cal dir que és un telèfon intel·ligent que cada dia m'agrada més, ja que sempre li trobo alguna cosa nova que el fa únic. I la veritat és que aquesta experiència feia temps que no la sentia. 

També és curiós que al darrere té el que anomenen la Glyph Interface, uns llums que et fan menys depenent del mòbil. Tot un encert!!! Quan connectes aquesta interfície pots girar el mòbil i cada cop que arribi una notificació s'encendrà aquesta interfície. Així, si estàs llegint o estudiant el mòbil ha deixat de ser una distracció més. Aquesta Glyph Interface et pot semblar una fotesa, però si estàs a classe, treballant o ficat en una reunió podràs saber qui et truca sense mirar el mòbil, perquè també ho pots personalitzar per cada un dels teus contactes. 

Pel que fa a les Third Parties, només puc dir que van de meravella amb l'ecosistema de Nothing, moltes aplicacions que utilitzo es veuen molt més nítides i no es pengen, com em podia passar amb el meu Samsung anterior. No sé pas què en penses de tot plegat, però crec que si necessites canviar de mòbil, no dubtis a donar-li una oportunitat a Nothing, perquè segur que t'acabarà agradant moltíssim. De totes maneres et deixo les especificacions d'aquest aparell en el següent enllaç.

Així que vaig anar a preguntar a un venedor que m'informés d'aquella marca i em va dir que era molt bona i que tenia molt d'èxit, sobretot entre la gent jove pel seu model trencador. La veritat és que el disseny minimalista combinat amb figures geomètriques li dona un toc transparent i una mica retro-futurista si això es pot combinar d'alguna manera. Ja us dic que sí. 

També utilitzo molt les alarmes amb les hores en que em vaig a dormir i em llevo depenent si estic o no de vacances o és cap de setmana. A més, també té el format "bedtime" per quan t'en vas a dormir i no vols que et molestin per la nit. Tot un petit descobriment. També té un botó especial i que et toca una mica els nassos, ja que on es troba el botó d'encendre en molts aparells, al nothing no, és un botó per fer captures de pantalla on pots afegir una nota de veu i que es connecta amb el giny Essential Space on va a parar tota aquesta informació ordenada per IA. Ja porto cinc dies amb el aquest mòbil i ja començo a acostumar-m'hi a la nova posició dels botons. Ara et passo les especificacions d'aquest aparell:

• Pantalla: AMOLED de 6,77 pulzades (2392 x 1080; 120 Hz).

• Processador: Qualcomm Snapdragon 7s Gen 3.

• Configuració: 8GB + 128 GB /12 GB + 256 GB.ç

• Càmeres posteriors: principal de 50 MP (OIS), teleobjectiu de 50 PM i ultra gran angular de 8 MP.

• Càmera frontal: 32 MP

• Bateria i càrrega ràpida: 5000 mAh amb càrrega de 50W.

• Connectivitat: 5G.

• Sistema operatiu: Nothing OS 3.1. (Android 15/16).

• Altres elements: dual nanoSIM, sensor de petjades, interfície Glyph, Essential Space, botó lateral Essential Key, IP64, altaveus en estèreo.

• Pes i volum: 201 grams y 8,35 mm.

• Preu de sortida: 329 euros i 379.

Si hagués de dir quelcom negatiu d'aquest smartphone, potser seria la seva memòria, però en el meu cas no és cap problema. Pensa que tota la informació important la tinc al núvol, ja sigui a Google Drive o al One Drive de Microsoft. Per tant, l'espai de memòria no m'importa gaire. D'altra banda, amb el que ve de fabrica no el pots costumitzar gaire segons els teu criteri, per tant, no tens més remei que baixar-te els fons de pantalla que m'és t'agradin. Però l'important és que tal i com és el seu disseny és un mòbil trencador. És pot afirmar que és un mòbil de gamma alta a un preu de gamma mitjana. Només t'has de deixar portar pel que t'ofereix aquesta proposta tecnològica de Carl Pei. 

JPEG (3072x4096) 2.1MB
Nothing Phone (3a)

GRINDR KILLED THE GAY ROMANTIC RELATIONSHIP STAR

The oldie 'Video Killed the radio star'  song can be updated like 'Grindr killed the gay romantic relationship star'. Besides, a search for emotional partners or a long-term relationship is dramatically changing in the 21st century. The Apps have modified how gay men are looking at their partners. 

Firstly, nowadays, gay people are finding out new ways to search for new sexual or romantic partners. On the web, a gay man can use several men's APPs to find sexual companions, like Grindr, Romeo or Wapo. LGTB+ community should feel happy to have got new places to meet new people on the Internet. Nonetheless, some people may clash with some reality bites. It's a dark-faced web: 'sex 'n' go'.

Secondly, despite these tools, we can feel profound disappointments, so that all I did was everything t hat glitters is not gold. It means several gay men aren't interested in an emotional relationship. Obviously, have got an interest in activities that involve 'blow jobs' or 'butt-fucking'. Thus, chats often end up with monosyllabic answers such as 'yes' or 'no', or some tricky questions or orders like 'Show me your ass!' or 'Can you send me photos of your dick?' In fact, what happens is that your chat buddy only wanna be the top, so that you get fucked by him.

Consequently,  the romantic gay men have got some difficulties in connecting with other people on the web, because othe APP users may not be looking at the same kind of relationships. So, 'hookup and goodbye' is our bread and butter on this kind of APPs. Eventually, the romantic gay men should return to nightclubs or other relaxed activities to find their soulmates. 

ADÉU A HAWKINS (I)

 

Ja fa una setmana que vaig acabar de veure Stranger Things, una sèrie que m'ha atrapat des de l'octubre fins ara. N'havia sentit molt de parlar, però mai m'havia plantejat mirar-la fins fa uns quatre mesos. Suposo que et preguntaràs el perquè de tot plegat. La solució és ben fàcil. Volia provar la meva capacitat d'entendre l'anglès sense subtítols i vaig decidir-me a mirar les aventures d'aquesta colla d'amics.

No cal dir que de seguida em va atrapar. Veure el Dustin dient: "Lando Carlrissian, Lando Carlrissian!" em va encantar. A més, veure'ls muntar en bicicleta per Hawkins em va portar per uns moments al poble on anava de petit de vacances on tots muntaven en bicicletes a l'estiu. Ja sé que no es pot comparar un poble del Penedès amb Hawkins, però el meu cap ja m'havia transportat als vuitanta.

Em va fer recordar moltíssimes coses. Sembla increïble, però cançons que ara són clàssiques les vaig sentir com a novetats. Sobretot amb les cançons de The Police i The Clash. En certa manera, Stranger Things em va fer reconciliar amb aquella dècada que sempre he odiat. 

Una altra qüestió que em va fer pensar molt va ser amb el personatge de Mike, interpretat pel Finn Wolfhard. Ell em va fer recordar al meu amic Noel, un nen que va créixer amb mi estiu rere estiu, i ens van fer els millors amics, com el Will i el Mike, perquè en certa manera també era com ell, com el personatge interpretat pel Noah Schnapp per tot el que va viure i patir en aquella època. Per sort ell va tenir un final feliç i va entrar als noranta amb tota una vida pel davant. Aquest no va ser el meu cas. 

Puc dir que Stranger Things va connectar amb mi, però sobretot, va reconnectar-me amb el meu passat. Ara per ara puc mirar enrere sense traumes, perquè en el fons és el que volien els Duffer quan van escriure-la. És a dir, que la gent s'identifiqués i tornés per un moment quan eren uns nens feliços a una dècada que es considera meravellosa. 

També puc comentar que m'ha agradat molt l'evolució dels personatges, sobretot de l'Steve amb la seva relació d'amistat amb la Robin. La química entre tots dos personatges és brutal i es manté al llarg de les temporades. Però això ja és una altra història...