Ja han passat dos mesos d'ençà que vaig decidir canviar una mica la meva vida, perquè volia tenir la sensació de fer coses noves i diferents per a sentir-me millor. I sembla que ho vaig aconseguint de mica en mica. Al cap i a la fi, he aconseguit millorar la meva salut sense haver de prendre cap medicament.
Doncs sí, ja puc dir que no tinc cap problema de tensió alta, diabetis, colesterol o això dels triglicèrids pels núvols. Està tot ben controlat, així que l'èxit no pot ser més gratificant.
Ara et vull parlar de com ho he fet i com ho he fet, perquè pensa que ara tinc més control del que dormo, menjo i faig cada dia. Doncs bé, per començar no hi ha res millor per a anar a dormir ben d'hora, cap a les 22:30 i llevar-se a les 07:30. La sensació de llevar-se d'hora després d'haver dormit un grapat d'hores és senzillament meravellós.
Un cop despert, el que vaig és engegar la ràdio i sentir les notícies de la BBC mentre obro la finestra i em preparo l'esmorzar, la part més important del dia, perquè trenques el desdejuni d'unes dotze hores. Així, que el primer que faig és beure un got d'aigua, agafar dues taronges i preparar-me un bon suc. Un cop fet això, em preparo una torrada de pa de motlle integral i artesanal sense conservats. Mentrestant, em preparo una truita d'un ou i em preparo també un alvocat Baby.
Quan ja ho tinc tot preparat, comença el moment d'esmorzar tranquil·lament a taula, sentint la ràdio i prestant atenció al que menjo, com ho menjo i els sabors que m'omplen la gota. És com un diàleg intern entre tu mateix i el que estàs consumint.
Ja són les 08:30 i toca preparar el dia i pensar en el que faràs en les hores que tens lliures, que són ben poques, així que miro el correu, preparo un parell d'entrades i ja estic preparat per anar a la dutxa. És en aquest moment que trio què em posaré avui per anar a la feina o a comprar. Òbviament, l'elecció és sempre Uniqlo, però haig de triar entre Basquiat, Schulz o una samarreta d'Ukiyo-e, la veritat és que moltes vegades l'elecció és molt difícil.
Ja ha arribat el moment d'agafar les coses i anar a la feina, però encara em queda l'última part del ritual. Saps quin és? Anar a la cafeteria a prendre un bon cafè i sentir la música que més m'agrada. Perquè ara sí, són les 10 i toca anar a treballar mentre camino per la ciutat gaudint d'un nou dia. Però saps que és el millor de tot? Que això et fa sentir molt millor.
Quasi sempre dino a la feina i sempre em porto per a menjar verdureta, carn i una miqueta d'arròs cuit. És important saber distribuir els aliments, ja que la meitat del que menges ha de ser verdura, i l'altra meitat ha de ser una combinació entre proteïnes i cereals. El que tinc bastant clar és que mai podré ser vegetarià, però sí que puc menjar més verdura i fruites que carn. Això és el que he canviat i m'ha permès millorar la meva salut.
Ja han passat set o vuit hores i arriba el moment de tornar a casa. Gaudeixes una mica de la Maquinista o et prens un matxa latte, tot escoltant la BBC. Però no pots badar perquè encara et queda feina per a fer. Haig d'anar a comprar i estudiar anglès. A més, a les 19:50 començo a preparar-me el sopar i el dinar per l'endemà.
Arribo a casa, em canvio de roba i comença la part més caòtica del dia, el vespre. El sopar és fàcil, una amanida de tomàquet, cogombre, un kiwi, canònics i segons el dia amb quatre gambes cuites o surimi. Tot ben fàcil i sense proteïnes de carn, que això ja m'ho deixo pel dinar. Així que, a dos quarts de nou ja he sopat i encara em queden unes dues hores per acabar de fer la feina.
Però hi ha un petit problema que s'anomena Loki, el trapella, una tortuga mascle que comença a activar-se i a demanar menjar a partir de les nou de la nit. Així que, em desmunta una miqueta els plans, però li dóno de menjar i comença a donar pel sac dins del terrari.
En Loki ja està llest, ja són les deu tocades. Toca tancar l'ordinador i anar ja a dormir, pensant que ha sigut un dia bo i productiu. I només em resta pensar la satisfacció que sento per fer aquestes petites coses que et dona la vida.




Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada