dissabte, 7 de febrer del 2026

ADÉU A HAWKINS (II)

 


Ara vull tornar un altre cop a Hawkins, ciutat fictícia que es troba l'estat d'Indiana i on passa tota l'acció de la sèrie «Stranger Things». Ja t'he parlat de l'impacte que em va produir aquesta sèrie des del seu primer capítol, quan vaig conèixer tota la colla d'amics. Ara ja fa més d'un mes que vaig veure l'últim capítol. Potser et sorprendrà, però el final em va agradar bastant, encara que em va deixar amb un cert sabor agredolç.


Però no vull deixar de dir que no vaig entendre el comportament dels seguidors, quan els germans Duffer va oferir a la seva audiència el final que volien, i això va significar que totes les esbojarrades teories que van aparèixer com bolets per les xarxes socials no es van apropar ni de conya al final real.



Doncs bé, aquells nens acaben de descobrir el pes de la pèrdua de la innocència i que ja mai més tornaran a gaudir com ho feien en aquelles nits dels divendres a casa del Mike jugant a Dungeons & Dragons, perquè ara comencen una nova etapa de la seva vida. Però mai es perdrà l'esperança, perquè una nova generació de nens, representada per la Holly i el Derek reben el llegat d'en Dustin, Will, Lucas, Mike i Max, i la innocència continuarà una generació més, però ara sí, sense el Demogorgon, el Vecna i l'Upside Down. 



Però malgrat el final feliç per a tothom hi ha un personatge que em va deixar trist, perquè no va tenir el seu final, si no que va acabar per convertir-se en el narrador dels finals feliços dels altres, mentre ell va acabar ferit i amb el cor trencat. El final és demolidor, perquè aquells nens feliços de cinc temporades enrere, ja no ho eren. El pas del temps és inexorable i davant de totes les aventures i desgràcies que van viure han deixat de ser aquells nens innocents que abraçaven feliços al Will al final d'aquella primera temporada.


Precisament, aquella escena va ser la que més em va agradar de tota aquella primera temporada. Saps el perquè? Perquè eren nens fent de nens i el que veies era com reaccionarien uns nens en el món real quan descobreixen que un dels seus millors amics es viu.  Així que, veure aquesta sèrie ha sigut una experiència brutal, como la mateixa vida. 




dijous, 29 de gener del 2026

NOTHING PHONE (3a), L'ÚLTIMA APOSTA DE CARL PEI

Aprofitant que és el meu aniversari dissabte vaig canviar de mòbil. Des dels últims cinc anys portava el Samsung S20 Fe que em vaig comprar i n'estava bastant content. Però el temps passa i el mòbil s'ha quedat una miqueta antiquat, a més, la carcassa de la part del darrere no s'aguantava bé i s'escalfava moltíssim, sobretot a l'estiu. 

Així que dissabte vaig anar a La Maquinista a mirar-me un mòbil nou i vaig anar a la FNAC. En un principi no anava a comprar res, només donava una volta després de treballar i a gaudir una mica del temps lliure que tenia un dissabte a la tarda. Però una cosa tenia clara, no volia comprar-me un altre Samsung i tampoc em feia gaire gràcia comprar-me un Apple. A més buscava un smartphone diferent dels típics. 

Amb una mica de temps vaig començar a mirar quin model podria ser perfecte per a mi entre els Redmi, Huawei, i One Plus, Motorola, Samsung, Sony i Apple. Però de sobte en vaig veure un diferent de tots aquells i d'una marca que no em sonava de res: Nothing. Vaig trobar que era un nom bastant curiós per a una marca de mòbils i al moment vaig buscar informació d'aquella marca. La veritat és que em va sorprendre molt, ja que la marca és del Regne Unit i el CEO és en Carl Pei, el creador de l'One Plus, qui s'ha embarcat en aquest projecte des del  2021. 

No em va costar ni deu minuts decidir-me a comprar el Nothing Phone (3a) de color negre, ja que és un tipus de mòbil molt diferent amb el que amb fet fins ara. Puc afirmar que Nothing és l'Apple d'Android, ja que té un ecosistema propi i es veu que  que aquesta companyia afegirà nous productes, dels quals ja podem trobar auriculars i rellotges intel·ligents d'aquesta firma. Finalment, arribo a casa i l'encenc tot deixant-me portar per aquest nou descobriment. 



Al principi el vaig trobar lleig, sobretot quan vaig veure l'interfície i les icones del mòbil. Tot molt pixelat combinant els colors blanc i negre. Semblava que tornessis als inicis dels mòbils amb les pantalles en blanc i negre. Però quan vaig començar a trastejar-lo i veure el que portava i com funcionava i em vaig adonar que és un aparell molt bo i a l'altura de l'Iphone. No em va costar gaire acostumar-m'hi a individualitzar el meu mòbil amb els ginys oficials de Nothing i amb els que portava a l'anterior mòbil com el Whatsapp o Spotify. No cal dir que és un telèfon intel·ligent que cada dia m'agrada més, ja que sempre li trobo alguna cosa nova que el fa únic. I la veritat és que aquesta experiència feia temps que no la sentia. 

També és curiós que al darrere té el que anomenen la Glyph Interface, uns llums que et fan menys depenent del mòbil. Tot un encert!!! Quan connectes aquesta interfície pots girar el mòbil i cada cop que arribi una notificació s'encendrà aquesta interfície. Així, si estàs llegint o estudiant el mòbil ha deixat de ser una distracció més. Aquesta Glyph Interface et pot semblar una fotesa, però si estàs a classe, treballant o ficat en una reunió podràs saber qui et truca sense mirar el mòbil, perquè també ho pots personalitzar per cada un dels teus contactes. 

Pel que fa a les Third Parties, només puc dir que van de meravella amb l'ecosistema de Nothing, moltes aplicacions que utilitzo es veuen molt més nítides i no es pengen, com em podia passar amb el meu Samsung anterior. No sé pas què en penses de tot plegat, però crec que si necessites canviar de mòbil, no dubtis a donar-li una oportunitat a Nothing, perquè segur que t'acabarà agradant moltíssim. De totes maneres et deixo les especificacions d'aquest aparell en el següent enllaç.



Així que vaig anar a preguntar a un venedor que m'informés d'aquella marca i em va dir que era molt bona i que tenia molt d'èxit, sobretot entre la gent jove pel seu model trencador. La veritat és que el disseny minimalista combinat amb figures geomètriques li dona un toc transparent i una mica retro-futurista si això es pot combinar d'alguna manera. Ja us dic que sí. 


També utilitzo molt les alarmes amb les hores en que em vaig a dormir i em llevo depenent si estic o no de vacances o és cap de setmana. A més, també té el format "bedtime" per quan t'en vas a dormir i no vols que et molestin per la nit. Tot un petit descobriment. També té un botó especial i que et toca una mica els nassos, ja que on es troba el botó d'encendre en molts aparells, al nothing no, és un botó per fer captures de pantalla on pots afegir una nota de veu i que es connecta amb el giny Essential Space on va a parar tota aquesta informació ordenada per IA. Ja porto cinc dies amb el aquest mòbil i ja començo a acostumar-m'hi a la nova posició dels botons. Ara et passo les especificacions d'aquest aparell:

  • Pantalla: AMOLED de 6,77 pulzades (2392 x 1080; 120 Hz).
  • Processador: Qualcomm Snapdragon 7s Gen 3.
  • Configuració: 8GB + 128 GB /12 GB + 256 GB.ç
  • Càmeres posteriors: principal de 50 MP (OIS), teleobjectiu de 50 PM i ultra gran angular de 8 MP.
  • Càmera frontal: 32 MP
  • Bateria i càrrega ràpida: 5000 mAh amb càrrega de 50W.
  • Connectivitat: 5G.
  • Sistema operatiu: Nothing OS 3.1. (Android 15/16).
  • Altres elements: dual nanoSIM, sensor de petjades, interfície Glyph, Essential Space, botó lateral Essential Key, IP64, altaveus en estèreo.
  • Pes i volum: 201 grams y 8,35 mm.
  • Preu de sortida: 329 euros i 379.


Si hagués de dir quelcom negatiu d'aquest smartphone, potser seria la seva memòria, però en el meu cas no és cap problema. Pensa que tota la informació important la tinc al núvol, ja sigui a Google Drive o al One Drive de Microsoft. Per tant, l'espai de memòria no m'importa gaire. D'altra banda, amb el que ve de fabrica no el pots costumitzar gaire segons els teu criteri, per tant, no tens més remei que baixar-te els fons de pantalla que m'és t'agradin. Però l'important és que tal i com és el seu disseny és un mòbil trencador. És pot afirmar que és un mòbil de gamma alta a un preu de gamma mitjana. Només t'has de deixar portar pel que t'ofereix aquesta proposta tecnològica de Carl Pei. 


JPEG (3072x4096) 2.1MB
Nothing Phone (3a)










dimarts, 13 de gener del 2026

GRINDR KILLED THE GAY ROMANTIC RELATIONSHIP STAR


The oldie 'Video Killed the radio star'  song can be updated like 'Grindr killed the gay romantic relationship star'. Besides, a search for emotional partners or a long-term relationship is dramatically changing in the 21st century. The Apps have modified how gay men are looking at their partners. 

Firstly, nowadays, gay people are finding out new ways to search for new sexual or romantic partners. On the web, a gay man can use several men's APPs to find sexual companions, like Grindr, Romeo or Wapo. LGTB+ community should feel happy to have got new places to meet new people on the Internet. Nonetheless, some people may clash with some reality bites. It's a dark-faced web: 'sex 'n' go'.

Secondly, despite these tools, we can feel profound disappointments, so that all I did was everything t hat glitters is not gold. It means several gay men aren't interested in an emotional relationship. Obviously, have got an interest in activities that involve 'blow jobs' or 'butt-fucking'. Thus, chats often end up with monosyllabic answers such as 'yes' or 'no', or some tricky questions or orders like 'Show me your ass!' or 'Can you send me photos of your dick?' In fact, what happens is that your chat buddy only wanna be the top, so that you get fucked by him.

Consequently,  the romantic gay men have got some difficulties in connecting with other people on the web, because othe APP users may not be looking at the same kind of relationships. So, 'hookup and goodbye' is our bread and butter on this kind of APPs. Eventually, the romantic gay men should return to nightclubs or other relaxed activities to find their soulmates. 

dijous, 8 de gener del 2026

ADÉU A HAWKINS (I)

 


Ja fa una setmana que vaig acabar de veure Stranger Things, una sèrie que m'ha atrapat des de l'octubre fins ara. N'havia sentit molt de parlar, però mai m'havia plantejat mirar-la fins fa uns quatre mesos. Suposo que et preguntaràs el perquè de tot plegat. La solució és ben fàcil. Volia provar la meva capacitat d'entendre l'anglès sense subtítols i vaig decidir-me a mirar les aventures d'aquesta colla d'amics.

No cal dir que de seguida em va atrapar. Veure el Dustin dient: "Lando Carlrissian, Lando Carlrissian!" em va encantar. A més, veure'ls muntar en bicicleta per Hawkins em va portar per uns moments al poble on anava de petit de vacances on tots muntaven en bicicletes a l'estiu. Ja sé que no es pot comparar un poble del Penedès amb Hawkins, però el meu cap ja m'havia transportat als vuitanta.

Em va fer recordar moltíssimes coses. Sembla increïble, però cançons que ara són clàssiques les vaig sentir com a novetats. Sobretot amb les cançons de The Police i The Clash. En certa manera, Stranger Things em va fer reconciliar amb aquella dècada que sempre he odiat. 

Una altra qüestió que em va fer pensar molt va ser amb el personatge de Mike, interpretat pel Finn Wolfhard. Ell em va fer recordar al meu amic Noel, un nen que va créixer amb mi estiu rere estiu, i ens van fer els millors amics, com el Will i el Mike, perquè en certa manera també era com ell, com el personatge interpretat pel Noah Schnapp per tot el que va viure i patir en aquella època. Per sort ell va tenir un final feliç i va entrar als noranta amb tota una vida pel davant. Aquest no va ser el meu cas. 

Puc dir que Stranger Things va connectar amb mi, però sobretot, va reconnectar-me amb el meu passat. Ara per ara puc mirar enrere sense traumes, perquè en el fons és el que volien els Duffer quan van escriure-la. És a dir, que la gent s'identifiqués i tornés per un moment quan eren uns nens feliços a una dècada que es considera meravellosa. 

També puc comentar que m'ha agradat molt l'evolució dels personatges, sobretot de l'Steve amb la seva relació d'amistat amb la Robin. La química entre tots dos personatges és brutal i es manté al llarg de les temporades. Però això ja és una altra història...



diumenge, 16 de novembre del 2025

PLANETA IMAGINARI




El nom, que he triat per a aquest blog, no ha sigut triat per una d'aquestes casualitats de la vida. Aquest nom ve de temps enrere, de quan era petit i mirava la televisió els dissabtes al matí. Me'n recordo que em fascinava un programa estrany, però a la vegada intel·ligent. Donava molt en què pensar i, sobretot, perquè era en català. És estrany que preferís veure el circuit en català de Televisió Espanyola i després TV3, i no m'agradessin gens els programes infantils de TVE. 

Això sí, penseu que només hi havia tres canals i prou. I amb això en tenia bastant. Però no divagaré més, car ja vaig per altres temes. Doncs bé, hi havia un programa que tenia una música que m'hipnotitzava. La trobava diferent i fantàstica, però no en el sentit de meravellosa, què ho era, sinó perquè em portava a altres mons. Sabies quina melodia era? Doncs era "Arabesque nº1" de Débussy, reinterpretada pel mestre TOMITA Isao (1936-2016), un compositor que combinava a la perfecció la música clàssica amb els sintetitzadors i instruments electrònics. Havia fet una obra mestra d'una obra mestra.

També és curiós que aquella música que m'hipnotitzava havia estat reinterpretada per un compositor japonès. Com podeu veure, la meva dèria pel Japó i el japonès ja em ve de molt de lluny. És increïble com sentia aquesta fascinació des de ben petit. Així que, aquell programa es deia "Planeta Imaginari", protagonitzada per Flip i el seu amic invisible Muc. La Flip, l´única habitant d'un petit planeta on la imaginació estava a l'ordre del dia. Per cert, la Flip estava interpretada per l'actriu Teresa Soler, que més tard es va dedicar al doblatge televisiu. Un dels seus personatges més coneguts interpretats per ella va ser el de la Maam a "Les Aventures de Fly".

Aquest programa va ser molt trencador, ja que potenciava la literatura i van sortir temes i autors com els Germans Grimm, Roald Dahl o Lewis Carroll. Però el programa que més em va impactar va ser el d'un vampir que en comptes de beure sang, s'alimentava de les lletres del llibre, deixant els volums en blanc. La imatge del Sr. Galindo fent de vampir em va impresionar bastant en el seu moment. També sortia un home dins d'un maletí que recomanava llibres a la Flip i ella quedava totalment encantada de les recomanacions. 

Així que agafant el relleu d'aquest programa de la meva infantesa he començat aquest petit blog on espero que la imaginació estigui ben present i que em faci torna un altre cop a visitar aquell Planeta Imaginari i torni a gaudir un altre cop d'aquells moments meravellosos. Per cert, si vols veure l'intro d'aquell programa només cal que li donis a aquest enllaç.